Migrador comú tant a les zones humides del litoral com de l'interior, i hivernant més escàs.
L'Atles d'hivern representa un treball de referència per a l'ornitologia catalana i un important complement al de nidificants tot ampliant la seva inestimable aportació al coneixement dels ocells i el valor com a eina en la gestió de les espècies i la planificació del territori que tenen els atles ornitològics.
Aquest mapa mostra la distribució de lespècie durant el període hivernal en base a un reticle UTM de 10x10 km (anys 2006-2009), incloent els quadrats de la plataforma continental catalana en el cas d'ocells pelàgics. Les dades del mostratge extensiu (esforç comparable entre quadrats) es mostren de forma separada de les de la resta de mostratges, i s'inclouen també en color taronja les presències de l'Atles de nidificants (Estrada et al. 2004).
....
El Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) és un programa de monitoratge d'ocells que té com a principal objectiu conèixer les tendències temporals que es produeixen en l'abundància dels ocells comuns a Catalunya.
El SOCC es basa en la realització sistemàtica de censos sobre uns mateixos itineraris de 3 km en els quals es realitzen dos censos durant l'estació reproductora i dos durant la hivernada.
Tendència de l’espècie a llarg (des del 2002 fins el darrer any d’anàlisi) i curt (els darrers 10 anys) de l’espècie a l’hivern. El gràfic mostra els índexs anuals i l’interval confiança de cada un d’ells al 95% i en el títol s’especifica la mitjana de canvi anual, el sentit de la tendència en base a unes categories d’àmplia acceptació internacional i el grau de significació de la tendència
Ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, peixos d'aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d'aigua dolça i orquídies de Catalunya.
EuroBirdPortal és un banc de dades d'àmbit europeu que reuneix la informació recollida pels diferentes portals online d'entrada d'observacions d'ocells d'arreu d'Europa.
Aquest gràfic mostra l'evolució de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) al llarg de l'any. Les dades s'agrupen per setmana i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor de la setmana actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies de la setmana.
Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie (per exemple, el moment en què arriben i marxen les espècies migradores), però cal tenir present que també denota canvis estacionals en la detectabilitat. Per exemple, moltes espècies es detecten molt menys a partir de principis d'estiu, un cop deixen de cantar, però això no vol dir, necessàriament, que la seva presència hagi disminuït.
Aquest gràfic mostra la variació de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) per mes i any des de 2009 fins a l'any en curs. Les dades s'agrupen per mes i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor del mes actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies del mes.
Aquest gràfic és especialment útil per veure si una espècie s'ha anat fent més o menys freqüent al llarg dels anys o en determinats períodes de temps (per exemple, els mesos d'hivern). També permet copsar fàcilment quins anys han estat especialment bons per espècies de caire irruptiu (el lluer, per exemple). Cal tenir present, però, que els canvis en la freqüència d'observació també poden estar causats per variacions estacionals en la detectabilitat o a causa de diferències en la cobertura geogràfica o d'hàbitats segons els mesos i els anys.
El programa MIGRACIÓ utilitza la informació que recullen diverses estacions d'anellament al llarg dels passos migratoris per tal de delimitar els patrons fenològics i estudiar les necessitats ecològiques de les espècies d'ocells que migren a través de Catalunya.
Conèixer per on (rutes migratòries) i quan (fenologia) es desenvolupa la migració de les diferents espècies ens permet disposar d'informació molt útil a l'hora de gestionar les àrees de repòs i alimentació.
Es mostra el % de captures sobre el total a diverses estacions d'anellament del projecte MIGRACIÓ. Aquests patrons ens permeten veure com evoluciona el flux migratori al llarg dels períodes migratoris de primavera i tardor.
Es mostra com ha evolucionat el nombre total de captures de l’espècie seleccionada al llarg dels anys a diverses estacions d'anellament del projecte MIGRACIÓ.
Per fer els càlculs s'han utilitzat les primeres captures anuals (és a dir, no es comptabilitzen les segones captures d'un mateix ocell que tenen lloc dins del mateix període migratori i any). En el cas de la tardor, els càlculs tenen en compte el període sencer d'estudi (del 4 d'agost a l'1 de desembre), mentre que en el cas de primavera s'ha limitat al període d'activitat comú de totes les estacions (16 d'abril al 15 de maig).
Només es mostren les gràfiques de les espècies en què el nombre de primeres captures totals és superior a 100 en alguna de les estacions. Quan una estació té menys de 100 captures totals, no es mostra l'evolució de les seves captures i la llegenda indica que hi ha "dades insuficients". Cal destacar també que els canvis d’estil del gràfic corresponent a la campanya de primavera dels Aiguamolls de l’Empordà es deuen a les captures a diferents estacions (més informació fent clic a la icona “i” ).
Més info
L'anellament d'ocells és una pràctica científica d'indiscutible interès per al coneixement de la biologia i l'estat de conservació de l'avifauna catalana. La Generalitat de Catalunya regula aquesta activitat d'acord amb l'Ordre de 10 de juny de 1992 de regulació de l'anellament científic d'ocells, on es delega a l’Institut Català d'Ornitologia les tasques de gestió i coordinació d'aquesta activitat a Catalunya.
Des de 2021 l’OCA funciona com a Oficina d’Anellament plenament integrada a Euring i gestiona el remitent d’anelles ESC-Mus.Nat.Sci. Barcelona.
L’ICO desenvolupa aquesta tasca a través de l’Oficina Catalana d’Anellament (OCA). L'OCA coordina l’activitat de més de 300 anelladors i anelladores , desenvolupa diversos projectes de seguiment de diferents paràmetres biològics del cicle vital dels ocells com la migració, la nidificació i la hivernada, i s'encarrega de mantenir el contacte i l'intercanvi d'informació amb la resta de centrals d’anellament.
L'OCA gestiona un dels banc de dades més importants del país. Des de 1975, la pràctica de l'anellament a Catalunya ha generat més de dos milions d’anellaments, més de 300.000 recaptures i més de 20.000 recuperacions.
Es mostra l'evolució al llarg dels anys del nombre d'anellaments de l'espècie inclosos al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA) i la proporció d’anellaments d’aquesta espècie respecte del total en percentatge.
Cal tenir present que el Banc de Dades de l'OCA també inclou alguns anellaments realitzats fora de Catalunya. Així, doncs, en la majoria d'espècies l'evolució del nombre d'anellaments il·lustra perfectament l'evolució dels anellaments a Catalunya. En una minoria de casos, però, això no és així (un bon exemple és el cas del pinsà trompeter, on la majoria d'anellaments han estat realitzats a Andalusia ). Properament es té previst separar als ocells anellats fora de Catalunya dels anellats dins del país.
En aquest gràfic es pot observar el patró temporal de totes les captures de l’espècie que hi ha informatitzades al banc de dades de l'OCA (excepte les corresponents a pollets al niu i a ocells anellats a centres de recuperació). Les dades s'han agrupat per quinzenes "naturals" (la primera quinzena de cada mes correspon als primers 15 dies i la segona a la resta de dies del mes). Cada gràfic mostra dos paràmetres diferents:
En aquest gràfic es pot observar quan té lloc la muda de tardor (postnupcial/postjuvenil). Concretament, es mostra com evoluciona al llarg del temps la intensitat de la muda en el seu conjunt ("plomes de vol/cos") i, si hi ha mostra suficient, també la intensitat i extensió de muda de les primàries dels ocells que fan una muda completa ("primàries"). Les dades s'han agrupat en períodes de deu dies (període 13=1-10 de maig; període 36=17-26 de desembre).
La intensitat de muda va del 0 (no hi ha cap ploma en muda) al 3 (màxima intensitat de muda), mentre que la extensió de muda va de l'1 (una primària mudada) al 5 (9 o 10 primàries mudades). La mitjana d'extensió de muda s'ha calculat només utilitzant els ocells que estaven en muda activa de primàries. Tot i que la mitjana d'intensitat s'ha calculat tenint en compte també els ocells amb intensitat de muda = 0, la mostra indicada als gràfics (n) fa referència només al nombre total d'ocells estudiats que estaven en muda activa. També s'indica el percentatge dels ocells que eren joves de l'any.
En aquest apartat es mostra la part de la biometria de cada espècie al llarg de l'any, l'edat (si l'espècie es pot datar i hi ha prou mostra) i el sexe (si l'espècie es pot sexar i hi ha prou mostra). Es mostren les mitjanes i l'error estàndard de dos paràmetres biomètrics diferents: longitud de la tercera primària i pes.
Vegeu les recuperacions al Migration Atlas d’Euring
En aquest mapa es poden veure les recuperacions existents al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA).
Les recuperacions són les recaptures d'ocells prèviament anellats a més de 5 km de distància. Els punts verds mostren la localització dels indrets on s'han capturat per primera vegada els ocells i els vermells la localització dels indrets on s'han recapturat. Les línies grises uneixen els punts de captura i recuperació de cada ocell.
Aquesta gràfica mostra les recuperacions externes per mes existents al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA).
Les recuperacions externes són les recaptures d'ocells anellats a fora i recuperats posteriorment a Catalunya o els ocells anellats a Catalunya i recuperats a fora.
Més info