Aratinga de cap blau (Thectocercus acuticaudatus)

Resident localitzat al casc urbà de Barcelona, on nidifiquen localment algunes parelles.

Ordre
Psittaciformes
Família
Psittacidae
Llista Patró
Categoria E1
Població catalana
1 – 3 Parelles
Nidificació
Projecte Nius
Legislació aplicable
CITES
Apèndix II
Vegeu més imatges a Ornitho.cat


Resultats dels projectes de seguiment

Atles dels ocells nidificants

L'Atles dels ocells nidificants de Catalunya és un projecte que té per objectiu conèixer la grandària poblacional i la distribució de les poblacions d’ocells nidificants de Catalunya. El projecte té un caràcter continu, de manera que les estimacions poblacionals i la distribució es pugui actualitzar cada 15-20 anys aproximadament, així, els treballs d’actualització permeten observar els canvis d’aquests paràmetres, obtenint tendències poblacionals i els canvis de les distribucions.

Mapa de distribució

Aquest mapa mostra la distribució de l'espècie durant el període reproductor en base a un reticle UTM10km (anys 2015-2018). Els indicis de reproducció se subdivideixen en tres categories: possibles, probables-segurs i estivals no reproductors. Les dues primeres categories venen acompanyades d’una estimació de l’abundància de parelles reproductores a cada quadrat UTM10km, essent la taca d’evidència de reproducció més gran, com més abundància de parelles hi hagi en aquell quadrat.


Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009

L'Atles d'hivern representa un treball de referència per a l'ornitologia catalana i un important complement al de nidificants tot ampliant la seva inestimable aportació al coneixement dels ocells i el valor com a eina en la gestió de les espècies i la planificació del territori que tenen els atles ornitològics.

Mapa de distribució
Mapa de distribució

Aquest mapa mostra la distribució de l’espècie durant el període hivernal en base a un reticle UTM de 10x10 km (anys 2006-2009), incloent els quadrats de la plataforma continental catalana en el cas d'ocells pelàgics. Les dades del mostratge extensiu (esforç comparable entre quadrats) es mostren de forma separada de les de la resta de mostratges, i s'inclouen també en color taronja les presències de l'Atles de nidificants (Estrada et al. 2004).

Mapa de probabilitat d'aparició
Mapa de probabilitat d'aparició

....


Projecte Ornitho.cat

Ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, peixos d'aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d'aigua dolça i orquídies de Catalunya.

Patró fenològic

Aquest gràfic mostra l'evolució de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) al llarg de l'any. Les dades s'agrupen per setmana i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor de la setmana actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies de la setmana.

Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie (per exemple, el moment en què arriben i marxen les espècies migradores), però cal tenir present que també denota canvis estacionals en la detectabilitat. Per exemple, moltes espècies es detecten molt menys a partir de principis d'estiu, un cop deixen de cantar, però això no vol dir, necessàriament, que la seva presència hagi disminuït.

Variació interanual del patró fenològic

Aquest gràfic mostra la variació de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) per mes i any des de 2009 fins a l'any en curs. Les dades s'agrupen per mes i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor del mes actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies del mes.

Aquest gràfic és especialment útil per veure si una espècie s'ha anat fent més o menys freqüent al llarg dels anys o en determinats períodes de temps (per exemple, els mesos d'hivern). També permet copsar fàcilment quins anys han estat especialment bons per espècies de caire irruptiu (el lluer, per exemple). Cal tenir present, però, que els canvis en la freqüència d'observació també poden estar causats per variacions estacionals en la detectabilitat o a causa de diferències en la cobertura geogràfica o d'hàbitats segons els mesos i els anys.