Resident distribuït de forma més regular als Pirineus i la Catalunya humida, i de manera més irregular pels ambients més secs o mediterranis, tant de la terra baixa al litoral, on es pot trobar localment, com a l'interior. Migrador i hivernant abundant arreu del territori.
L'Atles dels ocells nidificants de Catalunya és un projecte que té per objectiu conèixer la grandària poblacional i la distribució de les poblacions d’ocells nidificants de Catalunya. El projecte té un caràcter continu, de manera que les estimacions poblacionals i la distribució es pugui actualitzar cada 15-20 anys aproximadament, així, els treballs d’actualització permeten observar els canvis d’aquests paràmetres, obtenint tendències poblacionals i els canvis de les distribucions.
Aquest mapa indica la probabilitat de detectar l’espècie a cada quadrat de 500 m en el període reproductor (anys 2015-2018), incloses àrees de campeig i localitats on es troben individus no reproductors. S’ha generat amb tècniques de modelització a partir de les dades dels mostratges estandarditzats de quadrats UTM 1x1 km.
Aquest mapa mostra la distribució de l'espècie durant el període reproductor en base a un reticle UTM10km (anys 2015-2018). Els indicis de reproducció se subdivideixen en tres categories: possibles, probables-segurs i estivals no reproductors. Les dues primeres categories venen acompanyades d’una estimació de l’abundància de parelles reproductores a cada quadrat UTM10km, essent la taca d’evidència de reproducció més gran, com més abundància de parelles hi hagi en aquell quadrat.
Aquests 3 mapes, mostren la distribució de presència reproductora de l’espècie en el reticle UTM10km, a cada un dels tres Atles d’ocells nidificants de Catalunya (Atles 1: 1975–1983, Atles 2: 1999–2002 i Atles 3: 2015–2018) a partir de totes les observacions recollides i validades en cadascun dels atles. S’hi indica els índexs de canvi en el nombre de quadrats UTM10km ocupats entre l’Atles 1 i l’Atles 3, i entre l’Atles 2 i l’Atles 3, respectivament.
Aquest gràfic mostra les preferències d'hàbitat de les espècies nidificants de Catalunya en base a les dades recollides en el segon atles (1999-2001). Les barres de distribució per hàbitat (color blau clar, unitats a l'eix de les X inferior) mostren el percentatge mitjà de cadascun dels hàbitats dins dels quadrats UTM 1x1 on s'ha detectat l'espècie. En canvi, les barres corresponents a l'índex de selecció (color blau fosc, unitats a l'eix de les X superior) mostren el quocient entre la freqüència de l'hàbitat en els quadrats on s'ha detectat l'espècie i la freqüència de l'hàbitat en el conjunt de tots els quadrats estudiats a Catalunya.
El gràfic de distribució altitudinal mostra la freqüència d’aparició de les espècies en rangs altitudinals de 200 m en període reproductor (anys 2015-2018). Aquesta freqüència es va obtenir a partir dels mostratges de quadrats UTM1km, als quals es va assignar el valor de la seva altitud mitjana. La freqüència d’aparició de cada espècie a cada rang d’altitud es va calcular sumant el nombre de quadrats UTM1km d’aquell rang altitudinal on es va detectar l’espècie, dividit pel total de quadrats UTM1km de tots els rangs altitudinals on es va detectar, i multiplicat per 100 per expressar-ho en forma de percentatge.
El gràfic de canvi altitudinal respecte a 1999–2002, mostra com ha variat la distribució de l’espècie a cada rang altitudinal de 200 m entre l’Atles 2 (1999–2002) i l’Atles 3 (2015–2018). Es mostra a la mateixa escala que al gràfic de distribució altitudinal per permetre la comparació directa respecte a l’Atles 2. Aquest gràfic s’ha generat a partir de les dades dels mostratges estandarditzats de quadrats UTM 1km repetits en aquests dos Atles. El gràfic de canvi altitudinal només es mostra per a les espècies que disposen d’una mostra prou representativa de la distribució altitudinal en el conjunt de dades de quadrats UTM1km.
L'Atles d'hivern representa un treball de referència per a l'ornitologia catalana i un important complement al de nidificants tot ampliant la seva inestimable aportació al coneixement dels ocells i el valor com a eina en la gestió de les espècies i la planificació del territori que tenen els atles ornitològics.
Aquest mapa mostra la distribució de lespècie durant el període hivernal en base a un reticle UTM de 10x10 km (anys 2006-2009), incloent els quadrats de la plataforma continental catalana en el cas d'ocells pelàgics. Les dades del mostratge extensiu (esforç comparable entre quadrats) es mostren de forma separada de les de la resta de mostratges, i s'inclouen també en color taronja les presències de l'Atles de nidificants (Estrada et al. 2004).
Aquest mapa mostra una aproximació a l'abundància relativa de l'espècie durant el període hivernal en cada quadrat UTM 250x250 m. En alguns casos es mostra un mapa per a cada un dels 3 hiverns estudiats o per una agrupació de dos d'ells. Aquest fet correspon a aquelles espècies que, pel seu caràcter irruptiu, van mostrar grans diferències de distribució i abundància.
L'abundància relativa s'a calculat utilitzant com a base les dades recollides en el programa SOCC. Tot i que l'abundància relativa no reflecteix directament la densitat de l'espècie en forma d'individus per unitat de superfície, el gradient de colors que es mostra es pot interpretar com a tal ja que aquestes dues mesures estan molt ben correlacionades. Els mapes es mostren amb una paleta de colors en la que es mostra amb verds clars i foscos per a abundàncies relatives baixes, i vermells per a abundàncies relatives altes.
El Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) és un programa de monitoratge d'ocells que té com a principal objectiu conèixer les tendències temporals que es produeixen en l'abundància dels ocells comuns a Catalunya.
El SOCC es basa en la realització sistemàtica de censos sobre uns mateixos itineraris de 3 km en els quals es realitzen dos censos durant l'estació reproductora i dos durant la hivernada.
Tendència de l’espècie a llarg (des del 2002 fins el darrer any d’anàlisi) i curt (els darrers 10 anys) de l’espècie a la temporada de nidificació. El gràfic mostra els índexs anuals i l’interval confiança de cada un d’ells al 95% i en el títol s’especifica la mitjana de canvi anual, el sentit de la tendència en base a unes categories d’àmplia acceptació internacional i el grau de significació de la tendència.
Tendència de l’espècie a llarg (des del 2002 fins el darrer any d’anàlisi) i curt (els darrers 10 anys) de l’espècie a l’hivern. El gràfic mostra els índexs anuals i l’interval confiança de cada un d’ells al 95% i en el títol s’especifica la mitjana de canvi anual, el sentit de la tendència en base a unes categories d’àmplia acceptació internacional i el grau de significació de la tendència
Ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, peixos d'aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d'aigua dolça i orquídies de Catalunya.
EuroBirdPortal és un banc de dades d'àmbit europeu que reuneix la informació recollida pels diferentes portals online d'entrada d'observacions d'ocells d'arreu d'Europa.
Aquest gràfic mostra l'evolució de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) al llarg de l'any. Les dades s'agrupen per setmana i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor de la setmana actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies de la setmana.
Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie (per exemple, el moment en què arriben i marxen les espècies migradores), però cal tenir present que també denota canvis estacionals en la detectabilitat. Per exemple, moltes espècies es detecten molt menys a partir de principis d'estiu, un cop deixen de cantar, però això no vol dir, necessàriament, que la seva presència hagi disminuït.
Aquest gràfic mostra la variació de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) per mes i any des de 2009 fins a l'any en curs. Les dades s'agrupen per mes i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor del mes actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies del mes.
Aquest gràfic és especialment útil per veure si una espècie s'ha anat fent més o menys freqüent al llarg dels anys o en determinats períodes de temps (per exemple, els mesos d'hivern). També permet copsar fàcilment quins anys han estat especialment bons per espècies de caire irruptiu (el lluer, per exemple). Cal tenir present, però, que els canvis en la freqüència d'observació també poden estar causats per variacions estacionals en la detectabilitat o a causa de diferències en la cobertura geogràfica o d'hàbitats segons els mesos i els anys.
L'anellament d'ocells és una pràctica científica d'indiscutible interès per al coneixement de la biologia i l'estat de conservació de l'avifauna catalana. La Generalitat de Catalunya regula aquesta activitat d'acord amb l'Ordre de 10 de juny de 1992 de regulació de l'anellament científic d'ocells, on es delega a l’Institut Català d'Ornitologia les tasques de gestió i coordinació d'aquesta activitat a Catalunya.
Des de 2021 l’OCA funciona com a Oficina d’Anellament plenament integrada a Euring i gestiona el remitent d’anelles ESC-Mus.Nat.Sci. Barcelona.
L’ICO desenvolupa aquesta tasca a través de l’Oficina Catalana d’Anellament (OCA). L'OCA coordina l’activitat de més de 300 anelladors i anelladores , desenvolupa diversos projectes de seguiment de diferents paràmetres biològics del cicle vital dels ocells com la migració, la nidificació i la hivernada, i s'encarrega de mantenir el contacte i l'intercanvi d'informació amb la resta de centrals d’anellament.
L'OCA gestiona un dels banc de dades més importants del país. Des de 1975, la pràctica de l'anellament a Catalunya ha generat més de dos milions d’anellaments, més de 300.000 recaptures i més de 20.000 recuperacions.
Es mostra l'evolució al llarg dels anys del nombre d'anellaments de l'espècie inclosos al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA) i la proporció d’anellaments d’aquesta espècie respecte del total en percentatge.
Cal tenir present que el Banc de Dades de l'OCA també inclou alguns anellaments realitzats fora de Catalunya. Així, doncs, en la majoria d'espècies l'evolució del nombre d'anellaments il·lustra perfectament l'evolució dels anellaments a Catalunya. En una minoria de casos, però, això no és així (un bon exemple és el cas del pinsà trompeter, on la majoria d'anellaments han estat realitzats a Andalusia ). Properament es té previst separar als ocells anellats fora de Catalunya dels anellats dins del país.
En aquest gràfic es pot observar el patró temporal de totes les captures de l’espècie que hi ha informatitzades al banc de dades de l'OCA (excepte les corresponents a pollets al niu i a ocells anellats a centres de recuperació). Les dades s'han agrupat per quinzenes "naturals" (la primera quinzena de cada mes correspon als primers 15 dies i la segona a la resta de dies del mes). Cada gràfic mostra dos paràmetres diferents:
Vegeu les recuperacions al Migration Atlas d’Euring