Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009
L'Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009 és un projecte que s'ha dut a terme per l'Institut Català d'Ornitologia amb el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural i de l'Obra Social de Catalunya Caixa. Ha estat possible gràcies de la participació altruista de més de 800 col·laboradors, molts dels quals ja havien fet possible anteriorment l'atles d'ocells nidificants (Estrada et al. 2004) i/o participaven i segueixen participant activament en projectes de seguiment d'ocells en el marc de l'anomenada ciència de la ciutadania a Catalunya. L'Atles d'hivern representa un treball de referència per a l'ornitologia catalana i un important complement al de nidificants, tot ampliant la inestimable aportació al coneixement dels ocells i el valor com a eina en la gestió de les espècies i la planificació del territori que tenen els atles ornitològics.
El treball de camp de l'Atles es va dur a terme entre el 15 de novembre i el 15 de febrer dels hiverns de 2006/07, 2007/08 i 2008/09, i va consistir en el mostratge de cadascun dels 386 quadrats UTM 10x10 km de Catalunya. La metodologia que es va seguir es va fonamentar, d'una banda, en la prospecció genèrica de cadascun d'aquests quadrats per mirar de trobar el màxim nombre d'espècies i de l'altra, en la cerca intensiva d'espècies durant 16 hores (8 hores x 2 visites) en 8 punts diferents del quadrat UTM 10x10. Al mateix temps es van realitzar censos d'ocells marins en més de 80 punts d'observació al llarg del litoral i, com a gran novetat metodològica, es van incorporar els projectes de seguiment pre-existents (SOCC, censos d'ocells aquàtics hivernals, anellament, prospeccions mar endins) en el disseny del propi atles, el que li va valer el qualificatiu d'atles de tercera generació. Tot aquest recull de dades va permetre elaborar mapes de distribució i d'abundància adaptats a la biologia de cada espècie que ens van mostrar aspectes molt interessants sobre la distribució hivernal dels ocells a Catalunya, al mateix temps que es reflectia el caràcter canviant de l'escenari ornitològic del nostre país a la temporada freda.
Els mapes de distribució mostren, a una resolució de 10x10 km, la distribució de les espècies durant el període d'estudi, incloent els quadrats de la plataforma continental catalana en el cas d'ocells pelàgics. Aquests mapes tenen la mateixa quadrícula que els anteriors atles de nidificants, cosa que permet comparar les distribucions d'ambdós períodes. Així mateix, en els mapes, les dades del mostratge extensiu (esforç comparable entre quadrats) es mostren de forma separada de les de la resta de mostratges.
De manera consistent amb la innovació metodològica que va representar el fet d'utilitzar diverses fonts de dades de camp per al mostratge del territori, per a moltes espècies, a més dels mapes de distribució, hi figuren fins a tres mapes més. Aquests mapes s'han dissenyat tenint en compte tant la biologia i l'abundància de l'espècie com l'orígen de les dades utilitzades. Excepte en els mapes que mostren l'abundància absoluta dels ocells aquàtics, en els altres casos, s'han utilitzat de nou sofisticades tècniques de modelització estadística per determinar l'abundància o la probabilitat d'aparicíó d'una espècie en qualsevol punt del territori i en alta resolució. Cal assenyalar que tot i que tant la probabilitat d'aparició com l'abundància relativa són dos valors que no reflecteixen directament la densitat d'una espècie en forma d'individus per unitat de superfície, el seu gradient normalitzat a valors entre 0 i 1 es pot interpretar com a tal ja que aquests dos paràmetres estan molt ben correlacionades amb la densitat absoluta.
Per a la majoria de les espècies terrestres es mostra, com a mínim un segon mapa que correspón a un mapa d'abundància relativa o de probabilitat d'aparició. En el primer cas, el mapa mostra una aproximació a l'abundància relativa de l'espècie durant el període hivernal en cada quadrat UTM 250x250 m i s'ha realitzat utilitzant de manera exclusiva les dades del Seguiment d'Ocells Comuns de Catalunya (SOCC) durant el període d'estudi. En el cas del mapa de probabiliat d'aparició el mapa mostra la probabilitat de detectar l'espècie durant el període hivernal en cada quadrat UTM 500x500 m, un paràmetre que s'ha calculat utilitzant com a base les dades recollides en el programa SOCC per les espècies més comunes i les dades del SOCC més les del mostratge de quadrat o dels censos d'ocells aquàtics per a les menys comunes.
En el cas de les espècies aquàtiques els mapes que acompanyen al mapa de distribució són mapes d'abundància absoluta en els diferents polígons mostrejats durant els censos d'ocells aquàtics hivernants i, de manera obvia, es van calcular a partir de les dades recollides en els censos esmentats.
I, finalment, per a les espècies marines els mapes de distribució s'acompanyen de mapes d'abundància relativa costaners i/o pelàgics. Aquests mapes mostren una aproximació a l'abundància relativa que van detectar els observadors des de la costa durant el període hivernal normalitzat a un valor entre 0 i 1 en el cas dels mapes costaners i una aproximació a l'abundància relativa de l'espècie a la plataforma continental durant el període hivernal en cada quadrat de 2,5x2,5 min en el cas dels pelàgics. Per als mapes costaners es van utilitzar les dades del mostratge d'ocells marins dissenyat per a l'Atles, mentre que els mapes pelàgics s'han calculat utilitzant com a base les dades recollides en el mostratge d'ocells marins pelàgics corresponent a la campanya oceanogràfica ECOMED realitzada per SEO/BirdLife.
L'Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009 va ser publicat conjuntament per l'Institut Català d'Ornitologia i Lynx Edicions. En el pròleg redactat per Ruud Fopen, president en aquell moment de l'European Bird Census Council deia, entre d'altres coses, qua aquest atles "es pot considerar com un altre èxit impressionant de l'escola catalana d'ornitologia" i "aquest és un dels primers exemples d'Atles de "tercera generació". Crec realment que aquest és el progrés que necessitem fer si volem optimitzar la nostra inversió de temps per als atles i els projectes de seguiment".
Més info