Atles dels ocells nidificants de Catalunya
L’Atles dels ocells nidificants de Catalunya és un projecte que té per objectiu conèixer la distribució de les poblacions d’ocells nidificants de Catalunya i, de manera secundària, estimar la mida poblacional i altres paràmetres relacionats amb la distribució com les preferències d’hàbitat o la distribució altitudinal. El projecte va néixer a mitjans dels anys 70 del segle XX, com a única iniciativa, però en l’actualitat ha adquirit un caràcter continu i ja hi ha publicats tres atles que han permès l’actualització de la distribució i les estimacions poblacionals en períodes de 15-20 anys aproximadament. Així, els treballs d’actualització permeten observar els canvis en la distribució i els paràmetres relacionats, mentre que les dades de projectes de seguiment de periodicitat anual com el SOCC, permeten determinar les tendències poblacionals.
En les diferents edicions, la metodologia de camp ha anat incorporant petites millores cada vegada, tot i que s’ha mantingut un mínim imprescindible per a que les actualitzacions siguin comprables entre elles. La informació bàsica és la distribució en quadrats UTM10km que s’obté en base a una prospecció el més intensa possible de cadascun dels 386 quadrats UTM10km de Catalunya, amb l’objectiu de trobar el màxim d’espècies i la màxima evidència de reproducció de cada una d’elles. Al mateix temps, en els dos darrers atles, s’ha apostat per definir una distribució més fina que és la que es mostra en els mapes de freqüència d’aparició. Per a fer-ho, s’ha fet una cerca intensiva d'espècies durant 2 hores (1 hora x 2 visites) en una selecció de quadrats UTM1km que s’han repetit entre els atles per tal de poder mantenir la comparabilitat en el temps. Els Atles representen un treball de referència per a l'ornitologia catalana i més enllà de la seva imprescindible aportació al coneixement dels ocells, han esdevingut una valuosa eina en la gestió de les espècies i la planificació del territori. Alhora, els Atles dels ocells nidificants de Catalunya s’han integrat i col·laborat amb els projectes homòlegs d’Espanya i Europa.
La informació que es mostra en el SIOC correspon a la darrera actualització disponible que és la que es va publicar en el tercer Atles d’ocells nidificants de Catalunya (anys 2015-2018) i inclou mapes de distribució, d’abundància i de canvis de distribució, així com gràfics de selecció d’hàbitat i d’altitud i dels canvis altitudinals en la distribució.
Els mapes de distribució mostren la distribució de l'espècie durant el període reproductor (anys 2015-2018) en el reticle UTM10km, igual que les actualitzacions anteriors per mantenir la comparabilitat. Els indicis de reproducció se subdivideixen en tres categories: possibles, probables-segurs i estivals no reproductors. Les dues primeres categories venen acompanyades d’una estimació de l’abundància de parelles reproductores a cada quadrat UTM10km, essent la taca d’evidència de reproducció més gran, com més abundància de parelles hi hagi en aquell quadrant.
Per a moltes espècies, hi figura un segon mapa que indica la probabilitat de detectar l’espècie en cada quadrat de UTM500m en el període reproductor (anys 2015-2018). S’ha generat amb tècniques de modelització a partir de les dades dels mostratges estandarditzats de quadrats UTM1km. Els primers models de distribució es van fer durant les tasques del segon atles i els que es mostren aquí són la darrera versió, publicada en el tercer atles. En el futur, la combinació de dades de diferents programes de seguiment, com és el cas del SOCC, amb dades recollides de manera casual com les d’Ornitho.cat i iniciatives puntuals per repetir metodologia atles, han de permetre actualitzacions futures dels models de distribució en períodes de temps menors.
Els canvis en la distribució de les espècies des de la realització del primer atles, és segurament un dels resultats més importants d'aquest projecte. En aquests mapes es mostra la distribució a UTM10km de la presència reproductora de l’espècie a cada un dels atles publicats i s’hi indica els índexs de canvi en el nombre de quadrats UTM10km ocupats entre cada atles i el darrer. Aquests mapes s’han generat a partir de totes les observacions recollides i validades en cadascun dels Atles.
Un altre dels aspectes rellevants del projecte Atles, és el constituït per la informació d'interès ecològic a partir de dades de distribució. Així, es representa la i selecció d'hàbitats calculada en el segon atles (anys 1999-2002) ja que en el tercer no es va considerar necessari actualitzar la informació i la distribució i preferència altitudinal de les espècies en el tercer atles (anys 2015-2018). A més, el treball de discussió sobre els requeriments ecològics de les espècies hi ha jugat un paper important el programa SOCC, el qual ha permès l'obtenció de taules de densitats en diferents ambients. Precisament la integració d'aquestes densitats i dels mapes d'abundància han estat de gran utilitat per realitzar estimacions poblacionals per a moltes espècies, un altre dels objectius del projecte Atles.
Per últim, gràcies a les dades sobre les estimacions, tendències i distribucions poblacionals, el projecte va poder aportar, durant la segona actualització, un estatus d’amenaça per cada espècie nidificant a Catalunya en els anys 1999 - 2002, regint-se amb les bases de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) a escala regional. Aquests estatus es van actualitzar l’any 2012 amb les dades dels programes de seguiment i s’actualitzaran de nou amb les dades del darrer atles. Aquesta informació és especialment útil per elaborar prioritats de conservació, ja sigui a Catalunya o a zones concretes.
Els diferents Atles han estat projectes col·lectius que han rebut suport de nombroses entitats. En concret, els dos darrers, han estat possibles gràcies al suport econòmic de la Generalitat de Catalunya, i d’altres entitats, com les fundacions Territori i paisatge, actualment Fundació La Pedrera i la Fundació Zoo de Barcelona. També ha estat fonamental el suport tècnic i logístic d’institucions com el CREAF, el CTFC i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Finalment, aquest treball no seria possible sense la inestimable participació de centenars de persones voluntàries que duen a terme la major part del treball de camp.
Més info