Àguila pescadora (Pandion haliaetus)

Migrador regular, no gaire nombrós, tant pel litoral com pels cursos fluvials de l'interior. Hivernant mot localitzat, encara que darrerament sembla regular a les zones humides del litoral, especialment al delta de l'Ebre. Estiuejant ocasional.

Ordre
Accipitriformes
Família
Pandionidae
Llista Patró
Categoria A
Població europea
9548 - 13583 Parelles
Estat de conservació
Europa
Preocupació menor
Legislació aplicable
CITES
Apèndix II
Conveni Berna
Annex III (Espècie Protegida)
Conveni Bonn
Annex II (Espècie Objecte d'Acords Internacionals)
Directiva ocells (2009/147/CE)
Annex I
Llei estatal del patrimoni natural i la biodiversitat (Ley 42/2007)
Annex IV (Espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat)
Catàleg de Fauna Salvatge de Catalunya (Decret 172/2022)
EX Espècie protegida (Categoria B)
Vegeu més imatges a Ornitho.cat


Resultats dels projectes de seguiment


Atles dels ocells de Catalunya a l'hivern 2006-2009

L'Atles d'hivern representa un treball de referència per a l'ornitologia catalana i un important complement al de nidificants tot ampliant la seva inestimable aportació al coneixement dels ocells i el valor com a eina en la gestió de les espècies i la planificació del territori que tenen els atles ornitològics.

Mapa de distribució
Mapa de distribució

Aquest mapa mostra la distribució de l’espècie durant el període hivernal en base a un reticle UTM de 10x10 km (anys 2006-2009), incloent els quadrats de la plataforma continental catalana en el cas d'ocells pelàgics. Les dades del mostratge extensiu (esforç comparable entre quadrats) es mostren de forma separada de les de la resta de mostratges, i s'inclouen també en color taronja les presències de l'Atles de nidificants (Estrada et al. 2004).


Projecte Ornitho.cat

Ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, peixos d'aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d'aigua dolça i orquídies de Catalunya.

EuroBirdPortal

EuroBirdPortal és un banc de dades d'àmbit europeu que reuneix la informació recollida pels diferentes portals online d'entrada d'observacions d'ocells d'arreu d'Europa.

Patró fenològic

Aquest gràfic mostra l'evolució de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) al llarg de l'any. Les dades s'agrupen per setmana i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor de la setmana actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies de la setmana.

Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie (per exemple, el moment en què arriben i marxen les espècies migradores), però cal tenir present que també denota canvis estacionals en la detectabilitat. Per exemple, moltes espècies es detecten molt menys a partir de principis d'estiu, un cop deixen de cantar, però això no vol dir, necessàriament, que la seva presència hagi disminuït.

Variació interanual del patró fenològic

Aquest gràfic mostra la variació de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) per mes i any des de 2009 fins a l'any en curs. Les dades s'agrupen per mes i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor del mes actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies del mes.

Aquest gràfic és especialment útil per veure si una espècie s'ha anat fent més o menys freqüent al llarg dels anys o en determinats períodes de temps (per exemple, els mesos d'hivern). També permet copsar fàcilment quins anys han estat especialment bons per espècies de caire irruptiu (el lluer, per exemple). Cal tenir present, però, que els canvis en la freqüència d'observació també poden estar causats per variacions estacionals en la detectabilitat o a causa de diferències en la cobertura geogràfica o d'hàbitats segons els mesos i els anys.


Projecte PERNIS

El projecte PERNIS té com a principal objectiu estudiar la migració postnupcial dels rapinyaires i aus planadores (cigonyes i grues) que travessen el territori català.

Les dades que es recullen en aquest projecte s'utilitzen per determinar quines són les espècies que migren a través de Catalunya i en quines quantitats, a la vegada que permeten delimitar les principals vies migratòries, estudiar la fenologia temporal de la migració, monitoritzar les tendències poblacionals al llarg dels anys i entendre quines variables estan implicades en aquests processos.

El PERNIS va néixer l'any 2003 amb la intenció d'unificar esforços i metodologies i potenciar el seguiment de la migració de rapinyaires a Catalunya, i actualment la Xarxa d'estacions PERNIS és formada per més de vint estacions repartides pel territori que funcionen gràcies a la col·laboració desinteressada de més de 50 ornitòlegs voluntaris.

Distribució geogràfica del pas
Distribució geogràfica del pas

En aquest apartat es mostren els patrons espacials de les observacions a les estacions del projecte PERNIS.

Les estacions del projecte estan representades amb punts vermells en el mapa. Per cada estació on s'ha observat l'espècie, es mostra una columna de color verd clar amb la mitjana d'observacions de tots els anys de seguiment, i una columna verd fosc que representa l'últim any de seguiment. Tant la mitjana de tots els anys com el darrer any estan representades percentualment, de manera que la mida de la columna és proporcional al pas de l'espècie per aquella estació.

Fenologia del pas
Fenologia del pas

En aquest apartat es mostren els patrons temporals de les observacions a les estacions del projecte PERNIS.

El període de seguiment del projecte PERNIS és de 10 sessions d'un matí cada setmana, des de mitjans agost fins a finals d'octubre. La línia gruixuda de la gràfica fa referència al percentatge d'individus observats d'aquesta espècie al llarg de les 10 sessions de seguiment del darrer any, mentre que la línia fina es refereix a la mitjana de tots els anys de seguiment del mateix percentatge.


Oficina Catalana d'Anellament (OCA)

L'anellament d'ocells és una pràctica científica d'indiscutible interès per al coneixement de la biologia i l'estat de conservació de l'avifauna catalana. La Generalitat de Catalunya regula aquesta activitat d'acord amb l'Ordre de 10 de juny de 1992 de regulació de l'anellament científic d'ocells, on es delega a l’Institut Català d'Ornitologia les tasques de gestió i coordinació d'aquesta activitat a Catalunya.

Des de 2021 l’OCA funciona com a Oficina d’Anellament plenament integrada a Euring i gestiona el remitent d’anelles ESC-Mus.Nat.Sci. Barcelona.

L’ICO desenvolupa aquesta tasca a través de l’Oficina Catalana d’Anellament (OCA). L'OCA coordina l’activitat de més de 300 anelladors i anelladores , desenvolupa diversos projectes de seguiment de diferents paràmetres biològics del cicle vital dels ocells com la migració, la nidificació i la hivernada, i s'encarrega de mantenir el contacte i l'intercanvi d'informació amb la resta de centrals d’anellament.

L'OCA gestiona un dels banc de dades més importants del país. Des de 1975, la pràctica de l'anellament a Catalunya ha generat més de dos milions d’anellaments, més de 300.000 recaptures i més de 20.000 recuperacions.

Evolució del nombre d'anellaments al llarg dels anys
Evolució dels anellaments

Es mostra l'evolució al llarg dels anys del nombre d'anellaments de l'espècie inclosos al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA) i la proporció d’anellaments d’aquesta espècie respecte del total en percentatge.

Cal tenir present que el Banc de Dades de l'OCA també inclou alguns anellaments realitzats fora de Catalunya. Així, doncs, en la majoria d'espècies l'evolució del nombre d'anellaments il·lustra perfectament l'evolució dels anellaments a Catalunya. En una minoria de casos, però, això no és així (un bon exemple és el cas del pinsà trompeter, on la majoria d'anellaments han estat realitzats a Andalusia ). Properament es té previst separar als ocells anellats fora de Catalunya dels anellats dins del país.

Fenologia de les captures
Fenologia de les captures

En aquest gràfic es pot observar el patró temporal de totes les captures de l’espècie que hi ha informatitzades al banc de dades de l'OCA (excepte les corresponents a pollets al niu i a ocells anellats a centres de recuperació). Les dades s'han agrupat per quinzenes "naturals" (la primera quinzena de cada mes correspon als primers 15 dies i la segona a la resta de dies del mes). Cada gràfic mostra dos paràmetres diferents:

  • "Captures". Indica el nombre de captures que s'ha realitzat en cada quinzena. Entre parèntesis s'indica el nombre total d'ocells capturats.
  • "Freqüència". Mostra el percentatge de jornades en què es captura algun ocell d'entre el total de jornades que s'han realitzat en estacions d'anellament on s'ha capturat l'espècie almenys un cop. Entre parèntesis s'indica el nombre total de jornades d'anellament en què s'ha capturat l'espècie.

Recuperacions d'ocells anellats

Vegeu les recuperacions al Migration Atlas d’Euring

Recuperacions d'ocells anellats

En aquest mapa es poden veure les recuperacions existents al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA).

Les recuperacions són les recaptures d'ocells prèviament anellats a més de 5 km de distància. Els punts verds mostren la localització dels indrets on s'han capturat per primera vegada els ocells i els vermells la localització dels indrets on s'han recapturat. Les línies grises uneixen els punts de captura i recuperació de cada ocell.

Recuperacions externes mensuals
Recuperacions externes mensuals

Aquesta gràfica mostra les recuperacions externes per mes existents al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA).

Les recuperacions externes són les recaptures d'ocells anellats a fora i recuperats posteriorment a Catalunya o els ocells anellats a Catalunya i recuperats a fora.

Més info