Corriol pit-roig (Charadrius morinellus)

Migrador molt escàs, però regular, que es pot veure de forma local en algunes àrees adients, que semblen tradicionals per a aquesta espècie, especialment al pas postnupcial. Estival nidificant, molt escàs i localitzat, en alguns massissos pirinencs, encara que regular sempre que l'excés de neu no impedeixi la nidificació.

Ordre
Caradriformes
Família
Charadriidae
Llista Patró
Categoria A
Població catalana
1 – 5 Parelles
Població europea
10579 - 21575 Mascles
Nidificació
Projecte Nius
Estat de conservació
Catalunya
No aplicable
Europa
Preocupació menor
Legislació aplicable
Conveni Berna
Annex II (Espècie Estrictament Protegida)
Conveni Bonn
Annex II (Espècie Objecte d'Acords Internacionals)
Directiva ocells (2009/147/CE)
Annex I
Llei estatal del patrimoni natural i la biodiversitat (Ley 42/2007)
Annex IV (Espècie objecte de mesures de conservació especials quant al seu hàbitat)
Catàleg de Fauna Salvatge de Catalunya (Decret 172/2022)
VU Espècie protegida (Categoria B)
Decret pel qual es regulen les activitats que poden afectar les espècies de fauna salvatge (148/1992)
Annex II (Espècie molt sensible)
Vegeu més imatges a Ornitho.cat


Resultats dels projectes de seguiment

Atles dels ocells nidificants

L'Atles dels ocells nidificants de Catalunya és un projecte que té per objectiu conèixer la grandària poblacional i la distribució de les poblacions d’ocells nidificants de Catalunya. El projecte té un caràcter continu, de manera que les estimacions poblacionals i la distribució es pugui actualitzar cada 15-20 anys aproximadament, així, els treballs d’actualització permeten observar els canvis d’aquests paràmetres, obtenint tendències poblacionals i els canvis de les distribucions.

Mapa de distribució

Aquest mapa mostra la distribució de l'espècie durant el període reproductor en base a un reticle UTM10km (anys 2015-2018). Els indicis de reproducció se subdivideixen en tres categories: possibles, probables-segurs i estivals no reproductors. Les dues primeres categories venen acompanyades d’una estimació de l’abundància de parelles reproductores a cada quadrat UTM10km, essent la taca d’evidència de reproducció més gran, com més abundància de parelles hi hagi en aquell quadrat.

Mapes de canvi de distribució

Aquests 3 mapes, mostren la distribució de presència reproductora de l’espècie en el reticle UTM10km, a cada un dels tres Atles d’ocells nidificants de Catalunya (Atles 1: 1975–1983, Atles 2: 1999–2002 i Atles 3: 2015–2018) a partir de totes les observacions recollides i validades en cadascun dels atles. S’hi indica els índexs de canvi en el nombre de quadrats UTM10km ocupats entre l’Atles 1 i l’Atles 3, i entre l’Atles 2 i l’Atles 3, respectivament.


Projecte Ornitho.cat

Ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, peixos d'aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d'aigua dolça i orquídies de Catalunya.

Patró fenològic

Aquest gràfic mostra l'evolució de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) al llarg de l'any. Les dades s'agrupen per setmana i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor de la setmana actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies de la setmana.

Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie (per exemple, el moment en què arriben i marxen les espècies migradores), però cal tenir present que també denota canvis estacionals en la detectabilitat. Per exemple, moltes espècies es detecten molt menys a partir de principis d'estiu, un cop deixen de cantar, però això no vol dir, necessàriament, que la seva presència hagi disminuït.

Variació interanual del patró fenològic

Aquest gràfic mostra la variació de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) per mes i any des de 2009 fins a l'any en curs. Les dades s'agrupen per mes i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor del mes actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies del mes.

Aquest gràfic és especialment útil per veure si una espècie s'ha anat fent més o menys freqüent al llarg dels anys o en determinats períodes de temps (per exemple, els mesos d'hivern). També permet copsar fàcilment quins anys han estat especialment bons per espècies de caire irruptiu (el lluer, per exemple). Cal tenir present, però, que els canvis en la freqüència d'observació també poden estar causats per variacions estacionals en la detectabilitat o a causa de diferències en la cobertura geogràfica o d'hàbitats segons els mesos i els anys.


Oficina Catalana d'Anellament (OCA)

L'anellament d'ocells és una pràctica científica d'indiscutible interès per al coneixement de la biologia i l'estat de conservació de l'avifauna catalana. La Generalitat de Catalunya regula aquesta activitat d'acord amb l'Ordre de 10 de juny de 1992 de regulació de l'anellament científic d'ocells, on es delega a l’Institut Català d'Ornitologia les tasques de gestió i coordinació d'aquesta activitat a Catalunya.

Des de 2021 l’OCA funciona com a Oficina d’Anellament plenament integrada a Euring i gestiona el remitent d’anelles ESC-Mus.Nat.Sci. Barcelona.

L’ICO desenvolupa aquesta tasca a través de l’Oficina Catalana d’Anellament (OCA). L'OCA coordina l’activitat de més de 300 anelladors i anelladores , desenvolupa diversos projectes de seguiment de diferents paràmetres biològics del cicle vital dels ocells com la migració, la nidificació i la hivernada, i s'encarrega de mantenir el contacte i l'intercanvi d'informació amb la resta de centrals d’anellament.

L'OCA gestiona un dels banc de dades més importants del país. Des de 1975, la pràctica de l'anellament a Catalunya ha generat més de dos milions d’anellaments, més de 300.000 recaptures i més de 20.000 recuperacions.

Evolució del nombre d'anellaments al llarg dels anys
Evolució dels anellaments

Es mostra l'evolució al llarg dels anys del nombre d'anellaments de l'espècie inclosos al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA) i la proporció d’anellaments d’aquesta espècie respecte del total en percentatge.

Cal tenir present que el Banc de Dades de l'OCA també inclou alguns anellaments realitzats fora de Catalunya. Així, doncs, en la majoria d'espècies l'evolució del nombre d'anellaments il·lustra perfectament l'evolució dels anellaments a Catalunya. En una minoria de casos, però, això no és així (un bon exemple és el cas del pinsà trompeter, on la majoria d'anellaments han estat realitzats a Andalusia ). Properament es té previst separar als ocells anellats fora de Catalunya dels anellats dins del país.

Recuperacions d'ocells anellats

Vegeu les recuperacions al Migration Atlas d’Euring