Balquer (Acrocephalus arundinaceus)

Nidificant estival distribuït arreu del territori de manera irregular, segons trobi ambients adequats per nidificar (zones humides amb canyís o canyes). Localment comú en algunes zones humides, especialment al delta de l'Ebre. Migrador comú per tot el territori.

Ordre
Passeriformes
Família
Sylviidae
Llista Patró
Categoria A
Població catalana
920 - 2030 Parelles
Població europea
2380491 - 4438518 Parelles
Esperança de vida
1,43 - 2,29 anys
Longevitat màxima
8,9 anys
Nidificació
Projecte Nius
Estat de conservació
Catalunya
Preocupació menor
Europa
Preocupació menor
Legislació aplicable
Conveni Berna
Annex II (Espècie Estrictament Protegida)
Directiva ocells (2009/147/CE)
SPA trigger
Catàleg de Fauna Salvatge de Catalunya (Decret 172/2022)
PR Espècie protegida (Categoria D)
Vegeu més imatges a Ornitho.cat


Resultats dels projectes de seguiment

Atles dels ocells nidificants

L'Atles dels ocells nidificants de Catalunya és un projecte que té per objectiu conèixer la grandària poblacional i la distribució de les poblacions d’ocells nidificants de Catalunya. El projecte té un caràcter continu, de manera que les estimacions poblacionals i la distribució es pugui actualitzar cada 15-20 anys aproximadament, així, els treballs d’actualització permeten observar els canvis d’aquests paràmetres, obtenint tendències poblacionals i els canvis de les distribucions.

Mapa d'abundància

Aquest mapa indica la probabilitat de detectar l’espècie a cada quadrat de 500 m en el període reproductor (anys 2015-2018), incloses àrees de campeig i localitats on es troben individus no reproductors. S’ha generat amb tècniques de modelització a partir de les dades dels mostratges estandarditzats de quadrats UTM 1x1 km.

Mapa de distribució

Aquest mapa mostra la distribució de l'espècie durant el període reproductor en base a un reticle UTM10km (anys 2015-2018). Els indicis de reproducció se subdivideixen en tres categories: possibles, probables-segurs i estivals no reproductors. Les dues primeres categories venen acompanyades d’una estimació de l’abundància de parelles reproductores a cada quadrat UTM10km, essent la taca d’evidència de reproducció més gran, com més abundància de parelles hi hagi en aquell quadrat.

Mapes de canvi de distribució

Aquests 3 mapes, mostren la distribució de presència reproductora de l’espècie en el reticle UTM10km, a cada un dels tres Atles d’ocells nidificants de Catalunya (Atles 1: 1975–1983, Atles 2: 1999–2002 i Atles 3: 2015–2018) a partir de totes les observacions recollides i validades en cadascun dels atles. S’hi indica els índexs de canvi en el nombre de quadrats UTM10km ocupats entre l’Atles 1 i l’Atles 3, i entre l’Atles 2 i l’Atles 3, respectivament.

Hàbitat
Hàbitat

Aquest gràfic mostra les preferències d'hàbitat de les espècies nidificants de Catalunya en base a les dades recollides en el segon atles (1999-2001). Les barres de distribució per hàbitat (color blau clar, unitats a l'eix de les X inferior) mostren el percentatge mitjà de cadascun dels hàbitats dins dels quadrats UTM 1x1 on s'ha detectat l'espècie. En canvi, les barres corresponents a l'índex de selecció (color blau fosc, unitats a l'eix de les X superior) mostren el quocient entre la freqüència de l'hàbitat en els quadrats on s'ha detectat l'espècie i la freqüència de l'hàbitat en el conjunt de tots els quadrats estudiats a Catalunya.

Gràfic de distribució altitudinal
Distribució altitudinal

El gràfic de distribució altitudinal mostra la freqüència d’aparició de les espècies en rangs altitudinals de 200 m en període reproductor (anys 2015-2018). Aquesta freqüència es va obtenir a partir dels mostratges de quadrats UTM1km, als quals es va assignar el valor de la seva altitud mitjana. La freqüència d’aparició de cada espècie a cada rang d’altitud es va calcular sumant el nombre de quadrats UTM1km d’aquell rang altitudinal on es va detectar l’espècie, dividit pel total de quadrats UTM1km de tots els rangs altitudinals on es va detectar, i multiplicat per 100 per expressar-ho en forma de percentatge.

Gràfic de canvi altitudinal
Gràfic de canvi altitudinal

El gràfic de canvi altitudinal respecte a 1999–2002, mostra com ha variat la distribució de l’espècie a cada rang altitudinal de 200 m entre l’Atles 2 (1999–2002) i l’Atles 3 (2015–2018). Es mostra a la mateixa escala que al gràfic de distribució altitudinal per permetre la comparació directa respecte a l’Atles 2. Aquest gràfic s’ha generat a partir de les dades dels mostratges estandarditzats de quadrats UTM 1km repetits en aquests dos Atles. El gràfic de canvi altitudinal només es mostra per a les espècies que disposen d’una mostra prou representativa de la distribució altitudinal en el conjunt de dades de quadrats UTM1km.


Projecte SOCC

El Seguiment d'Ocells Comuns a Catalunya (SOCC) és un programa de monitoratge d'ocells que té com a principal objectiu conèixer les tendències temporals que es produeixen en l'abundància dels ocells comuns a Catalunya.

El SOCC es basa en la realització sistemàtica de censos sobre uns mateixos itineraris de 3 km en els quals es realitzen dos censos durant l'estació reproductora i dos durant la hivernada.

Tendència poblacional

Tendència de l’espècie a llarg (des del 2002 fins el darrer any d’anàlisi) i curt (els darrers 10 anys) de l’espècie a la temporada de nidificació. El gràfic mostra els índexs anuals i l’interval confiança de cada un d’ells al 95% i en el títol s’especifica la mitjana de canvi anual, el sentit de la tendència en base a unes categories d’àmplia acceptació internacional i el grau de significació de la tendència.


Projecte Ornitho.cat

Ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, peixos d'aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d'aigua dolça i orquídies de Catalunya.

Patró fenològic

Aquest gràfic mostra l'evolució de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) al llarg de l'any. Les dades s'agrupen per setmana i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor de la setmana actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies de la setmana.

Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie (per exemple, el moment en què arriben i marxen les espècies migradores), però cal tenir present que també denota canvis estacionals en la detectabilitat. Per exemple, moltes espècies es detecten molt menys a partir de principis d'estiu, un cop deixen de cantar, però això no vol dir, necessàriament, que la seva presència hagi disminuït.

Variació interanual del patró fenològic

Aquest gràfic mostra la variació de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) per mes i any des de 2009 fins a l'any en curs. Les dades s'agrupen per mes i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor del mes actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies del mes.

Aquest gràfic és especialment útil per veure si una espècie s'ha anat fent més o menys freqüent al llarg dels anys o en determinats períodes de temps (per exemple, els mesos d'hivern). També permet copsar fàcilment quins anys han estat especialment bons per espècies de caire irruptiu (el lluer, per exemple). Cal tenir present, però, que els canvis en la freqüència d'observació també poden estar causats per variacions estacionals en la detectabilitat o a causa de diferències en la cobertura geogràfica o d'hàbitats segons els mesos i els anys.


Projecte SYLVIA

El programa SYLVIA utilitza una xarxa d'estacions d'anellament amb esforç constant per obtenir informació a llarg termini dels paràmetres demogràfics i tendències poblacionals de les poblacions d'ocells terrestres de Catalunya. L'anellament amb esforç constant implica la utilització continuada d'una àrea d'estudi (estació SYLVIA) on els ocells s'anellen seguint un protocol estàndard d'esforç de captura. El nombre, tipus i emplaçament de cada xarxa es manté fix i el programa d'anellament se segueix de la mateixa manera any rere any.

El programa SYLVIA és l'únic sistema de seguiment que permet obtenir informació molt detallada sobre paràmetres demogràfics tan importants com ara la productivitat i la supervivència. Aquesta característica fa del programa SYLVIA una eina de gestió ambiental molt potent ja que ens permet aprofundir en les causes dels canvis observats en el medi natural.

Evolució dels paràmetres demogràfics
Tendència poblacional

A partir de les edats dels ocells capturats en el marc del projecte SYLVIA elaborem aquest índex demogràfic, que al llarg del temps proporciona informació sobre els canvis poblacionals durant l’estiu i l’hivern. Pel període reproductor es mostra el nombre d’adults (com a mesura de la mida poblacional) i el nombre de juvenils (com a mesura de la productivitat). Pel que fa al període hivernal, en el cas de les espècies en què es poden separar les edats i per a les quals hi ha prou dades, es mostra l'evolució del nombre d'adults i de joves, mentre que en la resta d'espècies només es mostra l'evolució del nombre total de captures. També s'indica la tendència mitjana anual, la seva significació (*: tendència significativa, n.s.: tendència no significativa) i la mostra disponible per fer les anàlisis (nombre de captures/nombre d'estacions en què es captura l'espècie). Per aquelles espècies amb una mostra massa petita no es pot fer aquest càlcul, i per altres només es pot fer per un dels dos períodes de l’any.

Índex reproductor
Índex reproductor

L’índex reproductor és un dels paràmetres demogràfics clau per entendre els processos lligats als canvis poblacionals. Malgrat tot, molts dels estudis recents sobre temes tan importants com els impactes del canvi climàtic han tendit a investigar les correlacions del canvi amb les xifres poblacionals (o fins i tot només un índex d'elles) i després inferir les raons del canvi, en lloc d'avaluar directament els mecanismes demogràfics subjacents (e.g. Jiguet et al., 2010). De cara al futur, però, la quantificació d'aquests mecanismes serà necessària per comprendre adequadament els impactes de l'escalfament climàtic i de molts altres factors de canvi ambiental.

Supervivència
Supervivència a l'estiu
Supervivència dels adults a l'estiu

Evolució al llarg dels anys de la supervivència estimada dels adults en el període reproductor. La supervivència és un altre dels paràmetres demogràfics clau per entendre els processos subjacents als canvis poblacionals. Es mostra la supervivència estimada mitjana (en %), els intervals de confiança del 95%, el % de canvi mitjana anual (en %), la seva significació (p) i la mostra disponible per fer les anàlisis.


Projecte Migració

El programa MIGRACIÓ utilitza la informació que recullen diverses estacions d'anellament al llarg dels passos migratoris per tal de delimitar els patrons fenològics i estudiar les necessitats ecològiques de les espècies d'ocells que migren a través de Catalunya.

Conèixer per on (rutes migratòries) i quan (fenologia) es desenvolupa la migració de les diferents espècies ens permet disposar d'informació molt útil a l'hora de gestionar les àrees de repòs i alimentació.

Patrons fenològics
Migració; fenologia del pas de primavera Migració; fenologia del pas de tardor

Es mostra el % de captures sobre el total a diverses estacions d'anellament del projecte MIGRACIÓ. Aquests patrons ens permeten veure com evoluciona el flux migratori al llarg dels períodes migratoris de primavera i tardor.

Tendència al llarg dels anys
Migració; evolució temporal de les captures a la primavera Migració; evolució temporal de les captures a la tardor

Es mostra com ha evolucionat el nombre total de captures de l’espècie seleccionada al llarg dels anys a diverses estacions d'anellament del projecte MIGRACIÓ.

Per fer els càlculs s'han utilitzat les primeres captures anuals (és a dir, no es comptabilitzen les segones captures d'un mateix ocell que tenen lloc dins del mateix període migratori i any). En el cas de la tardor, els càlculs tenen en compte el període sencer d'estudi (del 4 d'agost a l'1 de desembre), mentre que en el cas de primavera s'ha limitat al període d'activitat comú de totes les estacions (16 d'abril al 15 de maig).

Només es mostren les gràfiques de les espècies en què el nombre de primeres captures totals és superior a 100 en alguna de les estacions. Quan una estació té menys de 100 captures totals, no es mostra l'evolució de les seves captures i la llegenda indica que hi ha "dades insuficients". Cal destacar també que els canvis d’estil del gràfic corresponent a la campanya de primavera dels Aiguamolls de l’Empordà es deuen a les captures a diferents estacions (més informació fent clic a la icona “i” ).

Més info


Oficina Catalana d'Anellament (OCA)

L'anellament d'ocells és una pràctica científica d'indiscutible interès per al coneixement de la biologia i l'estat de conservació de l'avifauna catalana. La Generalitat de Catalunya regula aquesta activitat d'acord amb l'Ordre de 10 de juny de 1992 de regulació de l'anellament científic d'ocells, on es delega a l’Institut Català d'Ornitologia les tasques de gestió i coordinació d'aquesta activitat a Catalunya.

Des de 2021 l’OCA funciona com a Oficina d’Anellament plenament integrada a Euring i gestiona el remitent d’anelles ESC-Mus.Nat.Sci. Barcelona.

L’ICO desenvolupa aquesta tasca a través de l’Oficina Catalana d’Anellament (OCA). L'OCA coordina l’activitat de més de 300 anelladors i anelladores , desenvolupa diversos projectes de seguiment de diferents paràmetres biològics del cicle vital dels ocells com la migració, la nidificació i la hivernada, i s'encarrega de mantenir el contacte i l'intercanvi d'informació amb la resta de centrals d’anellament.

L'OCA gestiona un dels banc de dades més importants del país. Des de 1975, la pràctica de l'anellament a Catalunya ha generat més de dos milions d’anellaments, més de 300.000 recaptures i més de 20.000 recuperacions.

Evolució del nombre d'anellaments al llarg dels anys
Evolució dels anellaments

Es mostra l'evolució al llarg dels anys del nombre d'anellaments de l'espècie inclosos al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA) i la proporció d’anellaments d’aquesta espècie respecte del total en percentatge.

Cal tenir present que el Banc de Dades de l'OCA també inclou alguns anellaments realitzats fora de Catalunya. Així, doncs, en la majoria d'espècies l'evolució del nombre d'anellaments il·lustra perfectament l'evolució dels anellaments a Catalunya. En una minoria de casos, però, això no és així (un bon exemple és el cas del pinsà trompeter, on la majoria d'anellaments han estat realitzats a Andalusia ). Properament es té previst separar als ocells anellats fora de Catalunya dels anellats dins del país.

Fenologia de les captures
Fenologia de les captures

En aquest gràfic es pot observar el patró temporal de totes les captures de l’espècie que hi ha informatitzades al banc de dades de l'OCA (excepte les corresponents a pollets al niu i a ocells anellats a centres de recuperació). Les dades s'han agrupat per quinzenes "naturals" (la primera quinzena de cada mes correspon als primers 15 dies i la segona a la resta de dies del mes). Cada gràfic mostra dos paràmetres diferents:

  • "Captures". Indica el nombre de captures que s'ha realitzat en cada quinzena. Entre parèntesis s'indica el nombre total d'ocells capturats.
  • "Freqüència". Mostra el percentatge de jornades en què es captura algun ocell d'entre el total de jornades que s'han realitzat en estacions d'anellament on s'ha capturat l'espècie almenys un cop. Entre parèntesis s'indica el nombre total de jornades d'anellament en què s'ha capturat l'espècie.

Fenologia de cria
Fenologia de cria

En aquest gràfic es pot observar l'evolució temporal de diferents paràmetres que ens ajuden a delimitar la fenologia reproductora de les espècies. Les dades s'han agrupat per períodes de deu dies (període 7=2-11 de març; període 27=18-27 de setembre). Segons la mostra disponible en cada cas, els paràmetres que es mostren són:

  • "Placa incubatriu". Indica la mitjana de l’estat de desenvolupament de la placa incubatriu. Només s'han inclòs els ocells identificats com a femelles i considerats locals . L'estat de la placa va del 0 (sense placa) a 3 (estat de desenvolupament màxim). Entre parèntesis s'indica el nombre d'ocells capturats amb placa incubatriu (estat > 0).
  • "Pollets". Indica el percentatge de pollets al niu que s'han anellat en cada període de deu dies. Entre parèntesis s'indica el nombre total d’individus d’aquesta categoria.
  • "Joves". Indica el percentatge de dies (jornades d'anellament) en què s'han capturat joves del total de jornades en què s'ha capturat algun ocell de l'espècie. L'evolució temporal d'aquest paràmetre ens permet visualitzar en quin moment de l'any comencen a aparèixer els joves de l’any. Entre parèntesis s'indica el nombre total de joves capturats fins al mes de setembre.

Muda de tardor
Muda de tardor

En aquest gràfic es pot observar quan té lloc la muda de tardor (postnupcial/postjuvenil). Concretament, es mostra com evoluciona al llarg del temps la intensitat de la muda en el seu conjunt ("plomes de vol/cos") i, si hi ha mostra suficient, també la intensitat i extensió de muda de les primàries dels ocells que fan una muda completa ("primàries"). Les dades s'han agrupat en períodes de deu dies (període 13=1-10 de maig; període 36=17-26 de desembre).

La intensitat de muda va del 0 (no hi ha cap ploma en muda) al 3 (màxima intensitat de muda), mentre que la extensió de muda va de l'1 (una primària mudada) al 5 (9 o 10 primàries mudades). La mitjana d'extensió de muda s'ha calculat només utilitzant els ocells que estaven en muda activa de primàries. Tot i que la mitjana d'intensitat s'ha calculat tenint en compte també els ocells amb intensitat de muda = 0, la mostra indicada als gràfics (n) fa referència només al nombre total d'ocells estudiats que estaven en muda activa. També s'indica el percentatge dels ocells que eren joves de l'any.

Biometria
Tercera primària Pes

En aquest apartat es mostra la part de la biometria de cada espècie al llarg de l'any, l'edat (si l'espècie es pot datar i hi ha prou mostra) i el sexe (si l'espècie es pot sexar i hi ha prou mostra). Es mostren les mitjanes i l'error estàndard de dos paràmetres biomètrics diferents: longitud de la tercera primària i pes.

Recuperacions d'ocells anellats

Vegeu les recuperacions al Migration Atlas d’Euring

Recuperacions d'ocells anellats

En aquest mapa es poden veure les recuperacions existents al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA).

Les recuperacions són les recaptures d'ocells prèviament anellats a més de 5 km de distància. Els punts verds mostren la localització dels indrets on s'han capturat per primera vegada els ocells i els vermells la localització dels indrets on s'han recapturat. Les línies grises uneixen els punts de captura i recuperació de cada ocell.

Recuperacions externes mensuals
Recuperacions externes mensuals

Aquesta gràfica mostra les recuperacions externes per mes existents al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA).

Les recuperacions externes són les recaptures d'ocells anellats a fora i recuperats posteriorment a Catalunya o els ocells anellats a Catalunya i recuperats a fora.

Més info