Boscarla dels arrossars (Acrocephalus agricola)

Accidental. Espècie homologable pel Comité de Rarezas de la SEO.

Ordre
Passeriformes
Família
Sylviidae
Llista Patró
Categoria A
Homologació
CRSEO
Població europea
233470 - 351300 Parelles
Estat de conservació
Europa
Preocupació menor
Legislació aplicable
Conveni Berna
Annex II (Espècie Estrictament Protegida)
Vegeu més imatges a Ornitho.cat


Resultats dels projectes de seguiment


Projecte Ornitho.cat

Ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells, mamífers, amfibis, rèptils, peixos d'aigües continentals, libèl·lules, papallones diürnes, cigales, ortòpters, crancs de riu, bivalves d'aigua dolça i orquídies de Catalunya.

Patró fenològic

Aquest gràfic mostra l'evolució de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) al llarg de l'any. Les dades s'agrupen per setmana i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor de la setmana actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies de la setmana.

Aquest gràfic permet visualitzar fàcilment el patró fenològic de cada espècie (per exemple, el moment en què arriben i marxen les espècies migradores), però cal tenir present que també denota canvis estacionals en la detectabilitat. Per exemple, moltes espècies es detecten molt menys a partir de principis d'estiu, un cop deixen de cantar, però això no vol dir, necessàriament, que la seva presència hagi disminuït.

Variació interanual del patró fenològic

Aquest gràfic mostra la variació de la freqüència d’observació de l'espècie (% de llistes completes d'ornitho.cat que contenen l'espècie) per mes i any des de 2009 fins a l'any en curs. Les dades s'agrupen per mes i s’actualitzen diàriament i, per tant, el valor del mes actual podria no ser sempre prou representatiu ja que es pot haver calculat amb només una part dels dies del mes.

Aquest gràfic és especialment útil per veure si una espècie s'ha anat fent més o menys freqüent al llarg dels anys o en determinats períodes de temps (per exemple, els mesos d'hivern). També permet copsar fàcilment quins anys han estat especialment bons per espècies de caire irruptiu (el lluer, per exemple). Cal tenir present, però, que els canvis en la freqüència d'observació també poden estar causats per variacions estacionals en la detectabilitat o a causa de diferències en la cobertura geogràfica o d'hàbitats segons els mesos i els anys.


Oficina Catalana d'Anellament (OCA)

L'anellament d'ocells és una pràctica científica d'indiscutible interès per al coneixement de la biologia i l'estat de conservació de l'avifauna catalana. La Generalitat de Catalunya regula aquesta activitat d'acord amb l'Ordre de 10 de juny de 1992 de regulació de l'anellament científic d'ocells, on es delega a l’Institut Català d'Ornitologia les tasques de gestió i coordinació d'aquesta activitat a Catalunya.

Des de 2021 l’OCA funciona com a Oficina d’Anellament plenament integrada a Euring i gestiona el remitent d’anelles ESC-Mus.Nat.Sci. Barcelona.

L’ICO desenvolupa aquesta tasca a través de l’Oficina Catalana d’Anellament (OCA). L'OCA coordina l’activitat de més de 300 anelladors i anelladores , desenvolupa diversos projectes de seguiment de diferents paràmetres biològics del cicle vital dels ocells com la migració, la nidificació i la hivernada, i s'encarrega de mantenir el contacte i l'intercanvi d'informació amb la resta de centrals d’anellament.

L'OCA gestiona un dels banc de dades més importants del país. Des de 1975, la pràctica de l'anellament a Catalunya ha generat més de dos milions d’anellaments, més de 300.000 recaptures i més de 20.000 recuperacions.

Evolució del nombre d'anellaments al llarg dels anys
Evolució dels anellaments

Es mostra l'evolució al llarg dels anys del nombre d'anellaments de l'espècie inclosos al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA) i la proporció d’anellaments d’aquesta espècie respecte del total en percentatge.

Cal tenir present que el Banc de Dades de l'OCA també inclou alguns anellaments realitzats fora de Catalunya. Així, doncs, en la majoria d'espècies l'evolució del nombre d'anellaments il·lustra perfectament l'evolució dels anellaments a Catalunya. En una minoria de casos, però, això no és així (un bon exemple és el cas del pinsà trompeter, on la majoria d'anellaments han estat realitzats a Andalusia ). Properament es té previst separar als ocells anellats fora de Catalunya dels anellats dins del país.

Fenologia de les captures
Fenologia de les captures

En aquest gràfic es pot observar el patró temporal de totes les captures de l’espècie que hi ha informatitzades al banc de dades de l'OCA (excepte les corresponents a pollets al niu i a ocells anellats a centres de recuperació). Les dades s'han agrupat per quinzenes "naturals" (la primera quinzena de cada mes correspon als primers 15 dies i la segona a la resta de dies del mes). Cada gràfic mostra dos paràmetres diferents:

  • "Captures". Indica el nombre de captures que s'ha realitzat en cada quinzena. Entre parèntesis s'indica el nombre total d'ocells capturats.
  • "Freqüència". Mostra el percentatge de jornades en què es captura algun ocell d'entre el total de jornades que s'han realitzat en estacions d'anellament on s'ha capturat l'espècie almenys un cop. Entre parèntesis s'indica el nombre total de jornades d'anellament en què s'ha capturat l'espècie.

Recuperacions d'ocells anellats

Vegeu les recuperacions al Migration Atlas d’Euring