Aquest mapa indica la probabilitat de detectar l’espècie a cada quadrat de 500 m en el període reproductor (anys 2015-2018), incloses àrees de campeig i localitats on es troben individus no reproductors. S’ha generat amb tècniques de modelització a partir de les dades dels mostratges estandarditzats de quadrats UTM 1x1 km.

Aquest mapa mostra la distribució de l'espècie durant el període reproductor en base a un reticle UTM10km (anys 2015-2018). Els indicis de reproducció se subdivideixen en tres categories: possibles, probables-segurs i estivals no reproductors. Les dues primeres categories venen acompanyades d’una estimació de l’abundància de parelles reproductores a cada quadrat UTM10km, essent la taca d’evidència de reproducció més gran, com més abundància de parelles hi hagi en aquell quadrat.

Aquests 3 mapes, mostren la distribució de presència reproductora de l’espècie en el reticle UTM10km, a cada un dels tres Atles d’ocells nidificants de Catalunya (Atles 1: 1975–1983, Atles 2: 1999–2002 i Atles 3: 2015–2018) a partir de totes les observacions recollides i validades en cadascun dels atles. S’hi indica els índexs de canvi en el nombre de quadrats UTM10km ocupats entre l’Atles 1 i l’Atles 3, i entre l’Atles 2 i l’Atles 3, respectivament.

Aquest gràfic mostra les preferències d'hàbitat de les espècies nidificants de Catalunya en base a les dades recollides en el segon atles (1999-2001). Les barres de distribució per hàbitat (color blau clar, unitats a l'eix de les X inferior) mostren el percentatge mitjà de cadascun dels hàbitats dins dels quadrats UTM 1x1 on s'ha detectat l'espècie. En canvi, les barres corresponents a l'índex de selecció (color blau fosc, unitats a l'eix de les X superior) mostren el quocient entre la freqüència de l'hàbitat en els quadrats on s'ha detectat l'espècie i la freqüència de l'hàbitat en el conjunt de tots els quadrats estudiats a Catalunya.

El gràfic de distribució altitudinal mostra la freqüència d’aparició de les espècies en rangs altitudinals de 200 m en període reproductor (anys 2015-2018). Aquesta freqüència es va obtenir a partir dels mostratges de quadrats UTM1km, als quals es va assignar el valor de la seva altitud mitjana. La freqüència d’aparició de cada espècie a cada rang d’altitud es va calcular sumant el nombre de quadrats UTM1km d’aquell rang altitudinal on es va detectar l’espècie, dividit pel total de quadrats UTM1km de tots els rangs altitudinals on es va detectar, i multiplicat per 100 per expressar-ho en forma de percentatge.

El gràfic de canvi altitudinal respecte a 1999–2002, mostra com ha variat la distribució de l’espècie a cada rang altitudinal de 200 m entre l’Atles 2 (1999–2002) i l’Atles 3 (2015–2018). Es mostra a la mateixa escala que al gràfic de distribució altitudinal per permetre la comparació directa respecte a l’Atles 2. Aquest gràfic s’ha generat a partir de les dades dels mostratges estandarditzats de quadrats UTM 1km repetits en aquests dos Atles. El gràfic de canvi altitudinal només es mostra per a les espècies que disposen d’una mostra prou representativa de la distribució altitudinal en el conjunt de dades de quadrats UTM1km.

Aquest mapa mostra la distribució de l’espècie durant el període hivernal en base a un reticle UTM de 10x10 km (anys 2006-2009), incloent els quadrats de la plataforma continental catalana en el cas d'ocells pelàgics. Les dades del mostratge extensiu (esforç comparable entre quadrats) es mostren de forma separada de les de la resta de mostratges, i s'inclouen també en color taronja les presències de l'Atles de nidificants (Estrada et al. 2004).

Aquest mapa mostra una aproximació a l'abundància relativa de l'espècie durant el període hivernal en cada quadrat UTM 250x250 m. En alguns casos es mostra un mapa per a cada un dels 3 hiverns estudiats o per una agrupació de dos d'ells. Aquest fet correspon a aquelles espècies que, pel seu caràcter irruptiu, van mostrar grans diferències de distribució i abundància.

L'abundància relativa s'a calculat utilitzant com a base les dades recollides en el programa SOCC. Tot i que l'abundància relativa no reflecteix directament la densitat de l'espècie en forma d'individus per unitat de superfície, el gradient de colors que es mostra es pot interpretar com a tal ja que aquestes dues mesures estan molt ben correlacionades. Els mapes es mostren amb una paleta de colors en la que es mostra amb verds clars i foscos per a abundàncies relatives baixes, i vermells per a abundàncies relatives altes.

Es mostra l'evolució al llarg dels anys del nombre d'anellaments de l'espècie inclosos al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA) i la proporció d’anellaments d’aquesta espècie respecte del total en percentatge.

Cal tenir present que el Banc de Dades de l'OCA també inclou alguns anellaments realitzats fora de Catalunya. Així, doncs, en la majoria d'espècies l'evolució del nombre d'anellaments il·lustra perfectament l'evolució dels anellaments a Catalunya. En una minoria de casos, però, això no és així (un bon exemple és el cas del pinsà trompeter, on la majoria d'anellaments han estat realitzats a Andalusia ). Properament es té previst separar als ocells anellats fora de Catalunya dels anellats dins del país.

En aquest gràfic es pot observar el patró temporal de totes les captures de l’espècie que hi ha informatitzades al banc de dades de l'OCA (excepte les corresponents a pollets al niu i a ocells anellats a centres de recuperació). Les dades s'han agrupat per quinzenes "naturals" (la primera quinzena de cada mes correspon als primers 15 dies i la segona a la resta de dies del mes). Cada gràfic mostra dos paràmetres diferents:

• "Captures". Indica el nombre de captures que s'ha realitzat en cada quinzena. Entre parèntesis s'indica el nombre total d'ocells capturats.
• "Freqüència". Mostra el percentatge de jornades en què es captura algun ocell d'entre el total de jornades que s'han realitzat en estacions d'anellament on s'ha capturat l'espècie almenys un cop. Entre parèntesis s'indica el nombre total de jornades d'anellament en què s'ha capturat l'espècie.

En aquest apartat es mostra la part de la biometria de cada espècie al llarg de l'any, l'edat (si l'espècie es pot datar i hi ha prou mostra) i el sexe (si l'espècie es pot sexar i hi ha prou mostra). Es mostren les mitjanes i l'error estàndard de dos paràmetres biomètrics diferents: longitud de la tercera primària i pes.

Aquesta gràfica mostra les recuperacions externes per mes existents al Banc de Dades de l'Oficina Catalana d'Anellament (OCA).

Les recuperacions externes són les recaptures d'ocells anellats a fora i recuperats posteriorment a Catalunya o els ocells anellats a Catalunya i recuperats a fora.

Més info