Informació per localitat
Informació per:
Veure noms científics

Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002

L'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 és un projecte que s'ha dut a terme per l'Institut Català d'Ornitologia amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge i de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya, i que ha estat possible gràcies de la participació altruista de més de 500 col·laboradors, cosa que representa un destacat impuls per a l'anomenada ciència de la ciutadania a Catalunya. L'Atles representa un treball de referència per a l'ornitologia catalana i més enllà de la seva inestimable aportació al coneixement dels ocells, ha esdevingut una valuosa eina en la gestió de les espècies i la planificació del territori.

El treball de camp de l'Atles es va dur a terme durant les primaveres dels anys 1999, 2000, 2001 i 2002, i va consistir en el mostratge de cadascun dels 386 quadrats UTM 10x10 km de Catalunya. La metodologia que es va seguir es fonamenta, d'una banda, en la prospecció genèrica de cadascun d'aquests quadrat per mirar de trobar el màxim nombre d'espècies i d'evidències de reproducció, i de l'altra, en la cerca intensiva d'espècies durant 2 hores (1 hora x 2 visites) en 10 dels 100 quadrats 1x1 km que té cada quadrat UTM 10x10. Tot aquest recull de dades ha permès elaborar mapes de distribució i d'abundància, gràfics explicatius sobre els requeriments ecològics, estimacions poblacionals, tendències en els darrers 20 anys i estatus de conservació.

Els mapes de distribució mostren, a una resolució de 10x10 km, les evidències de reproducció: possible, probable-segura (agrupades en una sola categoria) i estival no reproductor. Aquests mapes tenen la mateixa quadrícula que el primer atles que es va realitzar a Catalunya, l'Atles dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra, cosa que permet comparar les distribucions d'ambdós períodes. Per a moltes espècies hi figura un segon mapa, l'anomenat mapa d'índex d'abundància, una de les novetats importants d'aquest atles. Aquests mapes són un dels elements essencials dels anomenats atles de segona generació, que utilitzen sofisticades tècniques de modelització estadística per determinar l'abundància en qualsevol punt del territori i en alta resolució.

Mapa de distribució del capsigrany.
Mapa de densitats del capsigrany.

Un altre dels aspectes rellevants d'aquest atles és el constituït per la informació d'interès ecològic a partir de dades de distribució. Així s'ha pogut representar la distribució i preferència altitudinals de les espècies i la seva distribució i selecció d'hàbitats. A més, en aquest treball de discussió sobre els requeriments ecològics de les espècies hi ha jugat un paper important el programa SOCC, el qual ha permès l'obtenció de taules de densitats en diferents ambients. Precisament la integració d'aquestes densitats i dels mapes d'abundància han estat de gran utilitat per realitzar estimes poblacionals per a moltes espècies, un altre dels objectius d'aquest atles. En altres casos, però, han estat les estimes de camp dels col·laboradors del projecte o les estimes realitzades pels diferents grups d'experts les que han permès que disposem, per primera vegada, d'una estima poblacional per a totes les espècies nidificants a Catalunya.

Gràfic de preferències d'hàbitat del capsigrany.
Gràfic de distribució altitudinal del capsigrany.
Taula amb les densitats SOCC del capsigrany.

Els canvis en la distribució de les espècies des de la realització del primer atles és segurament un del resultats més importants d'aquest atles. En aquest sentit cal comentar que al fer les comparacions entre atles s'ha tingut en compte les diferències d'esforç de mostratge (hores efectives cercant ocells al camp) de cadascun dels quadrats UTM 10x10. La incorporació d'aquest tipus d'informació en les anàlisis esdevé fonamental per poder determinar si els canvis que veiem en les distribucions són fruit dels canvis en l'esforç de mostratge o no.

Finalment, les tendències, les estimes poblacionals i les dades de distribució han estat els tres elements bàsics per elaborar els estatus de conservació. Per fer-ho s'han seguit els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) a escala regional, de tal forma que els estatus obtinguts estan fets a escala catalana. Així, cada espècie mostrada en el cos principal del llibre té la seva categoria d'amenaça: Extint, En perill Crític, En perill, Vulnerable, Proper a l'amenaça, Preocupació menor, No avaluat i Dades insuficients.

L'Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 va ser publicat conjuntament per l'Institut Català d'Ornitologia i Lynx Edicions. En la seva presentació oficial, l'11 de febrer de 2004, l'Auditori de l'emblemàtic edifici de la Pedrera de Barcelona es va quedar curt per donar cabuda als més de 400 assistents que havien esperat aquell moment.

Més info

Els projectes de seguiment de l'ICO es desenvolupen gràcies a la col·laboració i al interès dels següents organismes i entitats: Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (Parc Natural del Cadí-Moixeró, Parc Natural del Delta de l'Ebre, Parc Natural del Cap de Creus, Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Parc Natural de la Serra del Montsant, Parc Natural dels Ports, Parc Natural de l'Alt Pirineu, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera), Obra Social "la Caixa", Diputació de Barcelona (Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc Natural de la Serra de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d'Olèrdola, Parc del Foix), Jordi Giró, Museu de Ciències Naturals, Consorci per a la Protecció i Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat, Parc Serralada Litoral, Espai Natural de Sebes, Consorci de l'Alta Garrotxa, Estació Biològica del Pallars Jussà, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de Terrassa, Ajuntament de Salt, Ajuntament de Celrà, Ajuntament de Banyoles, Ajuntament d'Abrera, Ajuntament de Vacarisses, Ajuntament de Flix, Ajuntament de Lleida, Consorci de les Gavarres, Oficina de Especies Migratorias, Universitat de Barcelona, Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, SEO/BirdLife, EGRELL, Galanthus, ADN, DEPANA, Ministeri d'Agricultura i Patrimoni Natural del Govern d'Andorra, Escola de Natura del Corredor.

Aquest web és possible gràcies a l'esforç dels centenars de voluntaris que participen en els projectes de seguiment d'ocells.

Citació recomanada: ICO. . SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya. ICO, Barcelona. (http://www.sioc.cat)

Avís legal

© Associació Institut Català d'Ornitologia (ICO), Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella (Zoologia), Passeig Picasso s/n, 08003 Barcelona (© Dibuixos: Toni Llobet) Tel: 93 458 78 93 Fax: 93 310 49 99 E-mail: